“ESTEM BÉ PERE, NO PATEIXIS, SI ALGÚ ES PASSA, T’HO DIREM”

Pere,

Passat el cop inicial, em sento capaç d’escriure unes línies que vull que comencin amb el meu agraïment per la teva amistat discreta i la teva col·laboració sempre sincera.

Vull que la gent sàpiga que hem tingut la fortuna de tenir durant 32 anys un Company discret, solidari, que estimava la seva feina com ningú, que estimava els seus companys com ningú, que estimava el seu Institut com ningú, que estimava els seus alumnes com ningú (comentava en Quim Font al funeral, i dono fe, que els alumnes li deien Papà Pere), que sempre estava disposat a escoltar-te, que abans de sortir per la porta de l’Institut, almenys un cop a la setmana passava a veure’m i em deia”Estàs bé?, Si algú es passa m’ho dius”, aquesta frase Pere, sense que ningú es passés mai, m’ha ajudat en molts moments, GRÀCIES.

Discutíem sovint, bàsicament per dos temes, un fumar on no es devia (va guanyar en Pere per golejada), i el tema de lliurar qualsevol paper, aquí guanyava jo de la següent manera: quan em feia la pregunta ”Estàs bé?, Si algú es passa m’ho dius”, li deia “Pere hi ha un profe que no m’ha lliurat un paper“... ell feia un somriure i als pocs dies me’l deixava al calaix.

Bé amic, et donarem la resposta aquesta vegada en plural

“ESTEM BÉ PERE, NO PATEIXIS, SI ALGÚ ES PASSA, T’HO DIREM”

Luís Zújar